4 gennaio 2022 ore 3.29 antimeridiane
La campana ha suonato
per GIACOMO GHEZZI
artista, pittore, scultore amico.
Avevo scritto, qualche settimana fa,
un testo per la sua prima (e unica)
mostra antologica.
Una retrospettiva allestita,
come molte altre,
nell’atrio
del Palazzo Comunale.
Questa volta non ce l’hai fatta,
GIACOMO
Non hai fatto beffe
del destino
come quell’estate
quando la macchina
ti è sfuggita di mano.
Ta parlaèt póoch
adès ta parlèt pù
pecàat
perchè l’erå
bèl stàa lì
a scultàat
quan ta tasìvet.
Ta ma sunarèe pü
‘l campanèl quan
sòo adrée a durmìi
per purtam
i tumàtes e i pòm cach.
Per ‘n∫übim i funs,
i lumàghi o i pès da l’Adå
ciapàat cun ‘l quadràat.
Quanti volti
ta m’è fai vèt
i tò quàder
e te m’è dì
ì è questi-chì.
Mi gh’èri
da ‘nventàa
‘na paginå
che per ti l’andàvå
sempèr bê.
I cantùn da Riòltå
I cùurt vègi
‘l campanìl e la ce∫å
cun tanti righi
‘ i barachi dal Brasil
i puarèt
che möör da fàm
e da la guèrå.
I dòni biüti
e po’ i ca’
i fiùur
i pianti streacàdi
ì praàt culùurat
cui pitürini da scölå
i statui cui lègn
dal bùsch.
Per ültum
ì dòni, i òm e i bagàj
masàat
dal màl pusè gròos
che gh’è stài
sü la Tèrå.
Ta saludi Giacum
cum’è g’ho sempèr fai.
Ti ta sée stai bràu
E l‘ dìsi no apenå mi.
Dàgå ‘na penelàdå
‘l ciel adès che
gh’è la burdå
E cerca da fàa l’òort
‘n me∫ ai nigui
tant ancå lì gh’è
l’aquå dal Legàs.
Cesèr